Aloma és un llibre que m’ha impressionat de forma molt positiva. A primera vista semblava que seria una novel·la molt antiquada però no es així, m’ha semblat massa contemporània i tot considerant que Mercè Rodoreda la va començar a escriure al 1936. Al principi comença d’una manera molt 'fresca' amb Aloma parlant dels seus pensaments i en general introduint al lector a la seva vida. Hi ha moments en el que sembla que la vida d’Aloma és i serà molt senzilla. Res més lluny de la realitat, cap al final del llibre tot es capgira i no són més que complicacions per a la pobre Aloma. El final, encara que no es extremadament sorprenent, es podria dir que es una mica fort i et deixa pensant que serà de la vida de la ara ‘desgraciada’ Aloma.

Xavier Velàzquez 4-3