Segurament mai no podrem agrair prou a Fletcher Robinson, aquell misteriós amic d'Arthur Conan Doyle (1859-1930), que un capvespre plujós expliqués a l'escriptor la llegenda d'un gos fantasmagòric que assolava els erms de Dartmoor. El relat va fer reviure tant la imaginació de Doyle que el novel·lista va rescatar Sherlock Holmes de les cascades de Reichenbach, on l'havia llançat amb traïdoria deu anys enrere, i va crear la seva novel·la més brillant. En aquesta obra va fondre amb molta habilitat el gènere policíac amb els recursos de la novel·la de terror, el poder de la raó amb l'àmbit sobrenatural, el diàleg viu i lleuger amb la narració i amb la descripció d'ambients fantasmagòrics. Amb tots aquests ingredients, adobats amb una bona dosi de suspens i d'intriga, el plat no podia estar més ben preparat, de manera que l'agost de 1901 es va produir un dels esdeveniments més esperats de la història de la literatura: un públic expectant devorava el primer lliurament d'El gos dels Baskerville.

Doyle, Arthur Conan, Sir, 1859-1930; Mateu i Besançon, Joan [trad.]. Gos dels Baskerville. Barcelona: Vicens Vives, 2006.

Doyle, Arthur Conan, Sir, 1859-1930; Moya, Rosa [adap.]; Olmos, Roger [il.]; Manils, Aurèlia [trad.]. Sherlock Holmes i el cas de la joia blava : basat en l'obra original d'Arthur Conan Doyle. Barcelona: Lumen, 2008.