El mapa y el territorio / Michael Houellebecq

L'autor, que s'ha vist immers en múltiples polèmiques per les seves obres anteriors, presenta amb aquesta novel·la una narració que no ha suscitat escàndol, encara que no sempre la valoració qualitativa sigui unànime.

Segueix un estil molt propi, a vegades més semblant a l'assaig. Barreja  reflexions sobre la societat contemporània amb una mirada àcida i fins i tot sarcàstica, sobre l'art ( vist de forma totalment mercantilista) sobre  la societat capitalista, la solitud i la mort de l'home modern, que no pren compromisos ni agafa responsabilitats. Cap a meitat de l'obra hi ha un gir argumental  i la història esdevé una autèntica novel·la negra, amb les descripcions de les investigacions i de les situacions pròpies d'aquest gènere.

Jed Martin, l'artista protagonista, és un desarrelat que viu sol i no té cap empatia amb l'entorn. A penes deixa entreveure la seva emotivitat. No té amics ni família, amb el seu pare, que és l'únic membre que queda, només es veuen la nit de Nadal per fer un sopar silenciós i de compromís. Quan el pare és ja molt vell i malalt mantindran una llarga conversa que li permetrà comprendre les raons de tota una existència. En un únic moment el veiem mostrar els seus sentiments, potser de culpabilitat, quan colpeja la directora del centre suís on han practicat l'eutanàsia al seu pare.

L'autor és un personatge important de l'obra i la imatge que dóna de si mateix no és gens complaent:   alcohòlic, misantrop, deixat... fins i tot arriba a imaginar per a ell un final ben truculent.

La novel·la, en general, va ser ben valorada i tothom va coincidir en què ens dóna una visió pessimista de la humanitat, amb una excepció: els policies que  descobreixen l'assassí. Son personatges amb una vida personal més plena que tots els intel.lectuals i artistes que pul·lulen per l'obra. Un d'ells es retira per poder anar a viure amb la seva dona, de la qual es confessa molt enamorat, en un lloc tranquil després de tants anys de casat.