Club de lectura -- novembre 2011 -- L'acabadora

17:53


Ahir vam fer la sessió del Club de Lectura per comentar  L’acabadora. Aquesta novel·la se situa a  la societat rural d’un petit poble de la Sardenya dels  anys 50/60 del segle passat. Els protagonistes són els camperols que tenen molt pocs recursos per a la seva subsistència. El nucli central  de l’obra l’ocupen dos personatges femenins: la Tzia Bonaria i la seva filla d’ànima (adoptada), una nena que era la quarta  d’una dona vídua que tenia dificultats per mantenir-la.



La novel·la és una anàlisi sobre les diverses formes de maternitat i com la relació entre mare/filla no biològiques   pot arribar a ser  “una forma menys culpable de ser mare i filla” i a més tenint en compte que no es perden els vincles originaris de la nena/n afillats ( terme que ha definit a casa nostra aquest pacte tàcit sense formulismes escrits) .

Aquest matriarcat profund de la societat sarda, rural i tancada,  és l’exponent de tantes altres d’arreu del món en la mateixa època i circumstàncies .

Tradicionalment el sexe femení és el qui té cura d’alimentar els vincles de parentesc i de veïnat, d’assistir als parts, tenir cura dels malalts i d’ajudar al bon morir quan arriba el moment en què la vida s’extingeix de forma cruel i dolorosa.  La Tzia Bonaria actua com la parca que tallarà el fil de la vida amb benevolència i pietat, recordem  la reacció, gairebé violenta, quan se la requereix per ajudar algú a morir  i s’adona que no ho ha decidit ell mateix  i no hi ha motius, sinó que ha estat la família que no l’alimenta perquè pereixi.

En una societat en què no existeix la figura del metge, la fetillera, la trementinaire o la bruixa és a qui es recorre en els  tràngols més difícils. El capellà i la religió oposats a la figura gairebé antropològica de l’acabadora estan representats per l’home que és qui detenta el poder en les societats més tradicionals. S’haurà , però, de mantenir al marge de la Tzia  perquè aquesta  té el màxim respecte de la comunitat.

La filla quan sap de la professió de la mare, que de dia fa de modista, té una reacció negativa ja que vol   “saber el com sense comprendre el perquè”. S’haurà d’allunyar de l’illa i quan torni de Torí, passats uns anys,  per assistir la mare malalta assumirà i entendrà el rol que aquella va desenvolupar i ,que segons dóna a entendre el final, en serà la continuadora.

La novel·la té fragments preciosos on es descriuen la cerimònia i celebració del casament i la vetlla dels difunts, el dia de les ànimes, etc.. Tota l’elaboració dels menjars apropiats per a cada ocasió: el pa de boda, els guefus… i l’àrid paisatge de l’illa .

Gairebé amb unanimitat tothom va dir que havia gaudit amb la prosa esplèndida i la bonica història teixida per Michela Murgia, a qui haurem d’anar seguint el que escriu.

També et pot agradar

0 comentaris