Dos dels llibres que van ser adquirits entre les novetats de Sant Jordi són Arrels nòmades de Pius Alibek i La terra retirada de Mercè Ibars. Són dos llibres autobiogràfics, segons el meu parer, molt interessants. Tenen, tot i les seves grans diferències, moltes coses en comú. El primer parla de la infantesa, adolescència i joventut de l'autor a Irak fins la seva arribada a Barcelona. Presenta una societat que ha canviat i alguns aspectes són exòtics per a nosaltres però d'aquella educació religiosa que va rebre en coneixem perfectament els fonaments. Mercè Ibars, de la mateixa edat que Pius Alibek, també ens descriu el procés de transformació d'una societat agrícola, un petit poble de la Franja d'Aragó, reflexiona sobre l'evolució dels rols masculins i femenins i dóna un gran valor al paisatge igual que l'autor iraquià. Escrits amb estils diferents tenen una gran amenitat.