Mai havia llegit una novel·la d'amor, potser algun conte però mai un llibre tan complet d'aquest gènere. En tot cas, m'he emportat una molt bona impressió.

Perdona si et dic amor es un llibre d'aquest any passat, i per tant, es pot veure que la societat que es mostra es una realitat que s'assimila molt a la nostra. Joves amb motos i microcotxes, la gent humil viu als suburbis i els rics al centre, a on tothom va a comprar i a menjar (sobretot fast food). També veig que els joves que surten a la historia son molt mal educats, poc respectuosos amb els pares i es creuen els reis del món. En general bastant realista.

La historia es desenvolupa a Roma. El protagonista de la història es l'Alessandro, un publicista que acaba de trencar una relació amb una noia de la feina i passa per una greu depressió. Anirem seguint la seva vida i d'altres histories paral·leles que al final acaben fusionant-se amb la del Alessandro. La primera historia paral·lela que trobarem serà la d'un grup d'amigues "pijes", Les Onades, una de les onades es la Niki, una adolescent que acabara lligada a l'Alessandro per una serie de successos imprevistos.

Al principi l'actitud de nena malcriada de la Niki i la de vell "sortit" de l'Alessandro agobia una mica, però més endavant es van afegint més personatges i es va fent més entretingut i adictiu i tot.

Sens dubte un bon candidat a bestseller i molt entretingut.

Xavier Velázquez, 3r E.S.O