dimarts, de febrer 05, 2008



PRIMER ES VA GUANYAR ELS LECTORS I, GRÀCIES A ELLS, TANT ELS CRÍTICS COM EL MÓN EDITORIAL HAN RECONEGUT ELS MÈRITS DE LAURA GALLEGO, UNA ESCRIPTORA QUE NOMÉS AMB TRENTA ANYS HA PUBLICAT UNA VINTENA D'OBRES I HA ESDEVINGUT UN AUTÈNTIC FENOMEN LITERARI ENTRE ELS ADOLESCENTS.
DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL DE VENDES QUE VA SUPOSAR LA TRILOGIA MEMORIES D'IDHUN, GALLEGO TORNA ARA AMB L'EMPERADRIU DELS ETERIS (BROMERA, 2007), UNA NOVEL·LA FANTASTICA QUE S'ALLUNYA D'OBRES ANTERIORS SENSE PERDRE L'EMPREMTA CARACTERÍSTICA DE L'AUTORA VALENCIANA.
De què ens serveix que ens expliquin contes sobre coses que no existeixen?» Si Laura Gallego haguera fet cas de Bipa, protagonista de L'Emperadriu deis Eteris, quan es fa aquesta pregunta al principi de la novel·la, potser ens hauríem perdut una de les proses més àgils i coloristes de la literatura juvenil actual. Perquè tot allò que no existeix pren forma en les obres de Gallego d'una manera sorprenent, tant que l' escriptora valenciana ha aconseguit atrapar milers de joves lectors fent el que desitjava des de ben menuda: escriure novel·la fantàstica.
Amb dos premis El Barco de Vapor, cinc contes i quinze novel·les, Laura Gallego s'ha donat a conèixer principalment per les trilogies fantàstiques Crónicas de la Torre i Memories d'Idhun. Tant l'una com l' altra han generat fenòmens de fans, amb webs i fòrums que reuneixen els apassionats d'aquestes histories. Però ha estat la febre idhunita la que ha trencat motlles: se n'han venut més de 350.000 exemplars i ha estat traduïda a dotze idiomes.
Ara, Laura Gallego aposta per un món fantàstic totalment nou amb L'Emperadriu deis Eteris, una novel·la que va gestar i escriure en secret, «sense presses, perquè ningú no l' esperava». En aquesta nova obra, Gallego conta el viatge d'Aer i Bipa, dos joves molt distints i amb una manera ben diferent d'afrontar l'existència, cap al Regne dels Eteris, un suposat paradís on les persones no pateixen. Però per a arribar-hi, cal deixar enrere les Coves, el lloc càlid on viuen, i travessar tot un seguit de terres inhòspites, fredes i perilloses.
«L'Emperadriu deis Eteris no és un altre Idhun, no és una fantasia èpica clàssica, sinó un poc atípica, de la "rara". És un llibre molt minimalista, amb pocs personatges i sense dracs, unicorns ni res de semblant. Es tracta d'una mena de futur postapocalíptic en el qual tot el món i els pocs animals i persones que queden han hagut de refugiar-se davall terra. Res a veure amb l'exp]osió de color d'Idhun», afirma. El to d'aquesta història el trobarem en el blau de l'Estrella de l'Emperadriu i en el blanc dels golems de gel i neu.
Aquesta és la segona novel·la de Laura Gallego que Bromera publica en la col·lecció «Esfera», després de Mandragora, que ha estat tot un èxit i que confirma el moment efervescent que viu la literatura fantàstica, gràcies, en part, a la confluència dels fenòmens Harry Potter i l'adaptació cinematogràfica de la trilogia El senyor deis anells. «La literatura fantàstica sempre ha tingut seguidors -afirma Laura-, però ara la coneix el públic en general li agrada. Abans es creia que la fantasia era només per a xiquets i que quan et feies gran havies de llegir unes altres coses, però no és així. La bona literatura fantàstica, a més de la història d' aventures, té reflexions pro fundes al darrere que t' ajuden a entendre la realitat, no és un gènere d'evasió».
LECTORS JOVES
Mentre parlem, Laura Gallego no deixa de moure's a la cadira. No s'està quieta, com el ritme en les seves novel·les, i es molesta davant el tòpic que diu que els joves no llegeixen: «És una afirmació general i injusta perquè hi ha xics i xiques que són autèntics devoradors de llibres. Al meu fòrum hi ha 12.000 persones enregistrades i és un fòrum estrictament literari, i la mitjana d'edat dels usuaris és entre 14 i 17 anys, edat en què, segons diuen, ningú no llegeix res. El que cal fer és oferir als joves llibres que realment els puguin interessar».

I ella sembla haver connectat amb els gustos d' aquest segment de la població quasi sense voler. «Quan escric
», assegura,«no pense en l'edat de la persona que ho llegirà, escric el que m'agrada, el que em preocupa. Sorprenentment, malgrat tenir trenta anys, el que escric interessa a la gent de quinze, i més del 80% dels meus lectors són adolescents. No sé si sóc més immadura del que pensava... ».
Els seus lectors la segueixen allà on va, participen en els concursos que organitza, li fan preguntes constantment sobre aspectes de les seues obres o sobre el seu pròxim treball. «Sempre hi ha qui em veu reflectida en un dels protagonistes de les meues obres. Contrariament, no hi ha cap personatge amb el qual m'identifique plenament, però sóc capaç d' entendre'ls i de justificar-los, de posar-me al seu lloc per poder escriure el que fan i el que pensen.»
Gallego manté un contacte molt directe amb els lectors, fins al punt de contestar a ma els milers de cartes que rep «encara que amb un retard de nou mesos». De fet, en les presentacions de L'Emperadriu deIs Eteris a Barcelona i a València van participar dues de les seves lectores, guanyadores del concurs «Que esperes del nou llibre de Laura Gallego?», organitzat per Bromera.
L'escriptora ens explica que el seu repte és aconseguir crear un món fantàstic on hi haja sorpreses a cada moment «Malgrat crear universos de fantasia - puntualitza l'autora -, sóc molt racional i busque una explicació per a tot, però m' agradaria crear un món sense mapa, imprevisible. El que passa és que als autors de literatura fantàstica ens demanen coherència, una organització dins els nostres móns. Els lectors volen que tot estiga pensat, volen saber-ho tot sobre el món fantàstic que crees, com funciona, que pots trobar-hi, i si hi ha alguna cosa que no els quadra, s' ofenen.»

També et pot agradar

1 comentaris

  1. Recordo la Laura Gallego de la Facultat de Filologia de València. Tenim la mateixa edat. Ella feia Filologia Hispànica i jo Anglesa. Malgrat ser especialitats diferents, vàrem coincidir en alguna assignatura comú. Alguna vegada vàrem creuar paraules però no ens coneixíem personalment. Es deia que era escriptora (d'això fa 10 anys) i que havia guanyat premis de novel.la jovenil, la veritat és que alguns li teníem enveja sana. Era més bé discreta i callada però somrient i sempre se la veia acompanyada de gent maca. M'alegro molt que hagi arribat tan lluny a aquesta edat. Estic segur que té moltes capacitats. No us perdeu les seves novel.les.

    ResponElimina