En busca de Klingsor, Jorge Volpi

dijous, de gener 03, 2008

El celler, Suite Francesa i En busca de Klingsor són tres obres que us recomano vivament. Les dues darreres situades en la mateixa època, durant la Segona Guerra Mundial, ens expliquen aspectes ben diferents d’aquella època, alguns d’ells poc coneguts.

En busca de Klingsor.- Jorge Volpi,Ed. seix Barral, Barcelona 2002

És una novel·la molt interessant. Situa la història en un període de grans canvis i turbulències a Europa, el període d’entreguerres i sobretot durant el final de la segona Guerra Mundial i els anys immediatament posteriors. Ens aproxima a la història de la ciència en uns moments crucials, quan tant per la banda dels nazis com per la dels aliats s’intenta dur a terme un experiment singular: la primera bomba d’hidrogen. L’obtenció de la qual per part dels nazis hauria suposat segurament un final diferent de la guerra amb uns resultats del tot incerts.

La trama és la d’una novel·la d’intriga que manté molt bé els elements de suspens fins al final, on conflueixen una sèrie d’elements inesperats que descobreixen el destí final del narrador protagonista. Però no ens enganyéssim, no estem davant d’una obra convencional del gènere policíac amb espies com a protagonistes i amb personatges plans en la majoria d’ocasions .La història , en la qual hi ha espies, explica la vida de matemàtics, físics i científics , empesos per l’ambició d’assolir els seus objectius i enredats en les seves pròpies vides i problemes personals, perquè evidentment, encara que es tracti de ments absolutament privilegiades, no deixen de ser humans. L’anàlisi de les grans passions humanes: l’ambició de glòria i reconeixement personal, l’amor i el sexe, l’amistat i la traïció,no ens deixen indiferents per la forma esplèndida en què són tractades. Les limitacions de qualsevol empresa humana, fins i tot la de la mateixa ciència ens indiquen el fracàs al qual està abocada la recerca de l’absolut i de la veritat perquè sovint és polièdrica i inaprehensible.

La forma que pren la narració dóna interès constant al relat que es va descabdellant a través de diferents històries paral·leles. Una narració plena de referències culturals , La Divina Comèdia, l’òpera de Wagner etc...L’anàlisi sobre la tècnica narrativa que hi ha al començament de la novel·la ens porta a una sèrie de reflexions metaliteràries.

Una novel·la apassionant molt ben documentada que combina la intriga amb aspectes verídics de la nostra història recent.

També et pot agradar

0 comentaris