El noi del pijama de ratlles, John Boyne, Ed. Empúries

11:29


En Bruno vivia a Berlín amb la seva família fins que el Fúria va destinar el seu pare, que era militar, a acomplir una nova missió molt lluny d'allà i tota la família i el servei van haver de traslladar-se.
Però a Bruno no li agradava la nova casa que era molt més petita que l'antiga i estava en mal estat. A més allà no hi tenia ningú per jugar i s'hi avorria molt.
Va descobrir una finestra a la seva habitació des d'on podia veure una tanca que envoltava una zona desèrtica. En aquesta zona hi havia tot de persones vestides amb pijama i gorra de ratlles.
Però els pares no li deixaven anar. En Bruno era un nen molt curiós i no va poder resistir la temptació d' explorar aquell indret. Descobrí que la tanca era molt llarga. Intentant arribar al
final d' aquesta conegué a Schmuel. A partir d'aquell dia cada tarda anava a trobar-se amb ell i parlaven. Però no podien jugar perquè cadascú d' ells estava a una banda de la tanca. Amb ell va descobrir que estava vivint a Polònia i que els del pijama de ratlles eren jueus i els soldats del pare els tenien allà tancats perquè no els agradaven. En Bruno sempre havia volgut tornar a la casa de Berlín però no volia deixar en Schmuel sense haver jugat mai amb ell.

El Noi del pijama de ratlles és una novel·la molt entendridora, perquè explica la Segona Guerra Mundial i el règim nazi des del punt de vista d'un nen de 9 anys.Llegint-lo es poden veure les dues posicions que prenen els diferents membres de la família respecte als jueus. Així com alguns d'ells els odien i només tenen en compte la seva religió, Bruno posa per davant l'amistat i tot i que cap al final entén una mmica (i a la seva manera) perquè estan allà,mai deixa de respectar i ser l'amic de Schmuel.

A nosaltres ens ha agradat molt, així que si teniu pensat de començar algun llibre i no sabeu ben bé quin, us el recomanem.
Agnès Miralles i Marina Ciurans 3-4 ESO

També et pot agradar

1 comentaris

  1. A mi em va agradar molt. És un llibre que, a partir d'una certa pàgina, enganxa molt (almenys a mi).Em va semblar molt maco. El que més em va agradar va ser l'espontanietat del noi en explicar les coses i la seva ingenuitat.

    ResponElimina